La Clara quan tingui disset anys

Aquesta és la Clara, germana de la Violeta, quan tingui disset anys, vestida per anar a una festa. Primer l'ha dibuixat nua, amb tots els detalls, després li ha pintat els sostens taronges (deu ser la moda), després li ha posat les sabates de talons, el vestit de nit amb cua, el collar de perles i finalment la corona. Ja és això, les germanes petites veuen a les grans com unes veritables princeses!

CAVALLS

Últimament el tema son els cavalls. Llibres de cavalls, pel·lícules, visites a fires i hípiques, al decathlon secció cascs i fuets, etc. Sembla que s'instaura una afició que no hem proposat. De moment no es desborda però ja coneixem no sé quantes races, tipus de pèl, etc. Des d'ahir que a la Violeta li ha agafat per dibuixar-los. Aquest l'ha fet amb un tros de carbóo que ha sortit de dins l'estufa de llenya, i és que fa molt fred!

Poema il.lustrat

Aquest, de N. M. Bodecker és preciós i el seu missatge també.

DIMARTS MUT - Boleta

Tota la colla...

Un llibre per aprendre a comptar amb els nens masais, en català o en swahili, els animals de l'Àfrica!

Caminada fins a la Roca Grossa

Hem passejat fins arribar a la Roca Grossa i allà hem trobat una colònia de corbs marins. En vam comptar 40! I de tornada vam recollir una papallona malalta.

Taller de pintura

Els dimecres vaig al taller de pintura amb la iaia Núria, i el primer dimecres de més, si fa bò, fem una sortida i anem a pintar fora. Aquest més varem anar a les barques.

dansa espanyola clàssica de la violeta.m4v

OLLA DE GRILLS, torna el concurs de lectura de la biblioteca

I aquest és el primer dibuix que ha fet la Vio, amb cotó fluix. Darrere la bola de cotó s'hi pot veure el nas, la cua i les botes verdes del ratolí malaltoi que vol sortir a descobrir el món que l'envolta. El títol també l'ha escrit ella, i ha descobert la F i la X.

DIMARTS MUT botànic

Pinya de Rosa. Blanes.

DIMARTS MUT

Viatges transoceànics!

PENTINAT

Així s'ha pentinat la Violeta, ella soleta, amb tots els clips que ha trobat. Quina guapura!

REGLETES poc ortodoxes

La Violeta ha trobat noves formes de fer servir les regletes de la MªAntònia Canals. Ha començat fent aquesta mena de bloc, però després els hi ha trobat altres prestacions. Com diu la besàvia, les nines que li agraen són les "patallargues", i així anem!

Catifes de corpus

Diumenge passat, al nostre poble, els veïns feien catifes de corpus. Les vam anar a veure amb una amiga.

DIMARTS MUT

Bicicletada fins a Santa Sussanna.

A CA LA MARIA

Divendres passat vam anar a ca la Maria. Està fent uns vestits per les nenes maques de casa. Vam tenir una bona sorpresa quan vam veure que la tórtora que viu a la seva jardinera covava els ous. La Violeta va jugar força estona a l'altell, estirada al futó, imaginant aventures.

La Lila i l'Eugenie D'Arenys

El diumenge, a Arenys, vam conèixer a l'Eugènie i la seva gosseta Lila. L'Eugènie és de Senegal i fa 4 anys que viu a Arenys però no té papers. Al súper 3 li van fer aquest reportatge. http://www.super3.cat/psuper3/sp3Item.jsp?item=video_mm&seccio=video&idint=2900710

DIMARTS MUT

Ossets i ossetes

CASA DE NINES

Aquest hivern ens ha donat pels retallables. Aquest ha sigut el més gran que hem fet. Hem trigat força temps a acabar-lo però ha sigut molt maco veure tot el procés. És increible veure com d'un paper plà en surt una casa de nines com aquesta...

CUINA SOLAR

Hem acabat de construir la cuina solar, ara només ens falta provar-la. Ja us ho explico! hahaha, això va per la Sabrina! En una de les trobades de Néixer i créixer vam proposar al Manel que és especialista en energia solar, si ens podia fer un taller. Ell va dur el material i ho van estar construint criatures i pares i/o mares. En el meu cas jo no hi era, així que faré el que podré. Ja m'excuso abans de començar... Ehem. La cuina és una cuina forn. Ja es veu a la foto que està feta amb una caix de cartró amb tapa, la qual està tallada en forma d'U per tal que es pugui obrir i hi entri el sol, si no malament rai. Aquí és on va enganxat el vidre per la part de dins. Tenim un filferro en forma d'essa que aguanta aquesta tapa per donar la inclinació desitjada segons el sol. Ara anem a dins la caixa. Aquí hi ha una altra caixa més petita, també de cartró, que seria la part interior del forn. A la base, al fons hi va una placa de no sé quin material, és una mena de làmina metàl·lica negra que deu fer pujar l'escalfor. Es posa cremant a tope. Jo suposo que tot aquest material es deu poder trobar a Servei estació, a BCN, davant la fundació Tàpies, i en algun altre lloc... Segueixo, tot el voltant d'aquesta caixa interior està forrada amb un paper adhesiu de mirall, que és bastant caret. Bé, això es fa perque reflexi el sol i s'escalfi encara més. L'espai que queda entre la capsa gran i la petita s'ha domplir de cartró per tal que faci d'aïllant tèrmic. Ah, i la tapa que tapa el vidre també. Va bé tenir un termòmetre de forn per poder posar a dins.
Un cop ens posem a cuinar s'ha d'anar al tanto ja que el sol gira, i si la posem a l'ombra ja l'hem pifiada. També observar que el vidre es pot omplir de vapor. Cal eixugar-lo quan això passi. Cal anar amb compte perque és un veritable forn i crema de debò. Ideal per fer pizzes, truites, escalivades, etc. Compte amb les receptes on hi cal llevat ja que si passa un núvol ens pot fumbre el dinar enlaire.
Si teniu cap dubte, ja sabeu, i si ho proveu ja m'ho direu que em farà molta il·lu.